«La novetat de les ‘fake news’ és que ara hi ha una indústria de la mentida» (entrevista a Nació Digital)

Entrevista amb Pep Martí per a Nació Digital que comparteixo a continuació. (Llegir la versió traduïda castellà .PDF)

«Les noves idees necessiten edificis antics». Aquesta frase de la urbanista Jane Jacobs sembla haver inspirat el director de la consultora de comunicació Ideograma, Antoni Gutiérrez-Rubí, per instal·lar-se a l’antiga seu de la Fàbrica Lehmann a Barcelona. A la Lehmann s’hi fabricaven nines i la vida dels seus fundadors travessa els periples més negres de la història d’Europa. Creada a Nuremberg a finals del segle XIX, els seus fundadors, jueus, van haver de fugir d’Alemanya els anys trenta i es van instal·lar a Catalunya. Assessor en comunicació i politòleg, Gutiérrez-Rubí atén Nació Digital a les portes d’una campanya electoral, la del 28-A, que ell considera excepcional.

Ja som a les portes d’un cicle electoral. En un mes, tindrem davant un mapa polític nou, al Congrés, als ajuntaments, en moltes comunitats, a Estrasburg… En què són diferents aquestes eleccions?

Em sembla que es pot parlar d’unes eleccions en un context d’excepcionalitat. Comença ja amb Pedro Sánchez i una moció de censura que, per primer cop en la democràcia espanyola, triomfa, amb una majoria complexa i inèdita. Sánchez és un candidat que prèviament ha estat arraconat dins del seu partit i que aconsegueix tornar i guanyar en unes primàries de manera també excepcional. I com a conseqüència de la no consolidació de la majoria de la moció de censura i el rebuig als pressupostos, es convoquen les eleccions. Segona excepcionalitat: la situació catalana. Unes eleccions en ple judici de l’1-O. Tercera: el debat entre la Junta Electoral i el Tribunal Suprem sobre com exerciran els seus drets polítics els dirigents que són a la presó. I encara una altra: potser sabem qui guanyarà, però no pas les altres preguntes que queden per resoldre. Com es governarà? Què es podrà fer? Quant de temps es podrà fer? I perquè ha de servir la legislatura?

És més complex de qui guanya i qui perd.

Molt més. Ens obrim a un escenari amb majories complexes, múltiples i gairebé abocats a un govern de coalició. Ni tan sols quan sapiguem qui presidirà el govern no podrem respondre a la resta de preguntes.

Acaba de sortir l’enquesta del CIS. Imagino, però, que es resistirà a fer pronòstics. 

Ja sabem algunes coses. Que el creixement del PSOE és sostingut i que és sòlid. Que la distància amb el segon és important. Gràcies al creixement socialista, l’alternativa d’un govern de les tres dretes s’allunya. Cada cop, el PSOE és més a prop de poder governar amb tres escenaris: en solitari, amb Ciutadans o amb Podem, i s’allunya l’escenari que necessiti els independentistes. El que crec és que aquestes eleccions es decidiran en les últimes hores. La gent anirà a votar amb tres coses: la papereta, el DNI i el mòbil.

La campanya pot ser decisiva?

Molt. Cada cop més, el nombre de persones que decideix el seu vot a darrera hora s’incrementa. Aquí i a tot arreu. I les campanyes són cada cop més decisives, pel gran nivell d’incertesa. Aquest cop, la campanya serà més decisiva que en altres eleccions.

Com a politòleg, ha reflexionat sobre un fenomen que sol acompanyar ara les campanyes electorals com són les fake news. Però no han existit sempre?

L’ús polític de la mentida, la seva gestió, ha existit sempre. La variable nova que tenim ara és l’existència d’una indústria de la mentida. A l’engròs. Tenim també una capacitat enorme d’abast de la mentida. La mentida pot arribar molt lluny i aquesta és una dada nova. Una altra: s’ha produït un relleu de l’opinió pública basada en l’opinió publicada a una opinió compartida a través de les xarxes i això també és nou. La mentida ja no té un contrapès.

Les fake news incidiran en aquestes eleccions més que altres vegades?

Molt probablement. I són especialment mortíferes les que afecten la dignitat de les persones i segments febles, com els estigmes que es llancen sobre els immigrants.

Sense les fake news, el fenomen Vox és difícil d’entendre?

Jo no associaria les fake news al fenomen Vox. Sí que vincularia el fenomen Vox a cultura digital i informació submergida, informació fora del radar. Una comunicació, a més, que crea un gran sentiment de pertinença, d’identitat, que genera vincles, alternativa a la dels mitjans i que desafia el discurs institucionalitzat. Vox tampoc no es pot entendre sense la crisi catalana i el que ha suposat pel nacionalisme espanyol. És una reacció nacionalista davant del repte independentista. Té trets comuns amb altres fenòmens que existeixen a Polònia, Hongria o els Estats Units, però no existiria amb aquesta capacitat electoral alta sense la qüestió catalana.

Creu que està molt sobredimensionat o ha vingut per fer arrels?

És que passar de zero a 20, a 18 o a 38… L’èxit de Vox ja hi és. Poder entrar al Congrés amb força és un èxit. Vox no ser efímer perquè tindrà poder i condicionarà la política espanyola. No em sembla una anècdota.

Digui’ns com creu que comuniquen els líders espanyols.

Intentem-ho.

– Pedro Sánchez.

Efectiu. Ha aconseguit un equilibri entre el que fa i els objectius que persegueix. Ha estat efectiu competint en les primàries, en la moció de censura i ara en el procés electoral.

– Pablo Casado.

Casado és agressiu. Sempre va a l’atac. Va guanyar les primàries amb una gran determinació. Això implica que deixes flancs vulnerables. Però és audaç i té gran autoestima, com es va veure en la manera que va afrontar el cas del seu màster.

– Albert Rivera.

És atractiu des del punt de vista electoral, però és una esperança que no culmina. És presoner del seu tacticisme. Però si ens fixem en el Rivera dels 3 diputats al Parlament i com ha esdevingut un líder estatal, és una carrera!

– Pablo Iglesias.

De més a menys. Desubicat i desbordat per la realitat i els seus propis errors. Ha passat de ser líder coral a líder solitari.

Ha esmentat la crisi catalana com un dels elements que dona excepcionalitat a les eleccions del 28-A. Veu la sortida del conflicte?

Ara mateix veig un túnel molt llarg. Mentre les forces polítiques creguin que poden esgarrapar vots afeblint l’adversari i la “guerra” política sigui útil, no hi haurà incentius per a l’acord.

Com ha vist l’evolució del procés des del punt de vista comunicatiu?

El procés no s’explica sense la seva capacitat de comunicació. Ha estat un èxit en comunicació: persuasiva, mobilitzadora i interpretativa de la realitat. De fet, és més relat que realisme. És un exemple de com la comunicació pot crear realitats. El procés ha tingut una bona història, però com totes les bones històries, ara s’enfronta a la realitat. Quan va despertar, el dinosaure continuava allí.

Però hi havia molt més que relat.

Evidentment, hi havia i hi ha realitat, demandes, vots, un corrent importantíssim del país. Però hi ha hagut un excés de relat. El relat sobre la República ja és una volta més.

Pel que fa al judici de l’1-O, com comunica el Tribunal Suprem?

El Suprem està mostrant una capacitat comunicativa alta. La disposició dels magistrats, de la defensa, de la fiscalia, dels acusats… La retransmissió televisiva ofereix uns contrastos importants. Són set càmeres fixes, que recorden més els enregistraments de les cambres de seguretat que una cambra televisiva. Sobrietat extraordinària i jeràrquica que fa que l’espai físic crea una estructura de poder claríssima. L’alçada dels magistrats, la minitauleta dels advocats, la posició dels acusats i testimonis creen una atmosfera. I Manuel Marchena és d’una gran eficàcia. Les defenses estan demostrant una gran capacitat de resistència, amb elements de brillantor.

Com creu que acabarà el judici? 

No sabem encara què passarà. És una caixa tancada i vull pensar que serà la més favorable pels acusats. Si Marchena compleix el que s’ha imposat d’una sentència unànime, això podria excloure les opcions més dures, encara que la sentència voldrà tenir un punt d’exemplar.

El resultat del cicle electoral d’abril-maig pot influir en la sentència?

No ho crec. Diria que els magistrats voldran actuar al marge.

Les eleccions europees seran les més importants de la història de la UE? 

A nivell europeu, veurem si el projecte d’Europa té majoria a l’eurocambra. Veurem el pes no ja dels euroescèptics, sinó dels antieuropeistes. Caldrà veure els efectes de la circumscripció única en el cas de l’estat espanyol, sobretot pel que fa a Vox. En aquest cas, no es perd cap vot. Veurem com es decanta l’extenuant pols entre ERC i l’espai política que lidera Puigdemont.

Recentment, es va presentar un informe de la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia sobre la credibilitat dels diversos canals informatius. La credibilitat depèn dels formats en què es rep una suposada informació?

Sí, a més versemblança de format tradicional, més credibilitat. Encara que tingui un suport digital. Semblar televisió, paper o ràdio en una pantalla digital dona un plus de credibilitat. A mi, la dada que m’ha impressionat més és comprovar com la motivació és un factor de distorsió a l’hora d’identificar i prevenir la desinformació. A més motivació, menys capacitat de lectura crítica. Això inclou també la gent més formada, que considera que a ells no els enganyaran.

Publicada a: Nació Digital (11.04.2019)

Etiquetas: , ,

Comentarios sobre: «La novetat de les ‘fake news’ és que ara hi ha una indústria de la mentida» (entrevista a Nació Digital)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.