InicioComunicaciónArtivismo«Accions tan radicals només convencen els ja convençuts» (Entrevista per a La...

«Accions tan radicals només convencen els ja convençuts» (Entrevista per a La Vanguardia)

Reprodueixo, a continuació, l’entrevista que em va fer Silvia Hinojosa per a La Vanguardia.

L’activisme climàtic s’ha radicalitzat. L’última protesta ha estat tirar sopa de tomàquet a Els gira-sols de Van Gogh, però altres obres d’art ja han estat atacades en nom del planeta. És una estratègia de màrqueting que Antoni Gutiérrez Rubí veu arriscada, però defensa que art i activisme són una aliança d’èxit. A més del seu llibre ARTivismo. El poder de los lenguajes artísticos para la comunicación política y el activismo (Editorial UOC), el seu blog inclou una secció sobre el tema.

És una bona idea atacar obres d’art per cridar l’atenció sobre el canvi climàtic?

Captar l’atenció és un primer objectiu per comunicar una causa, sensibilitzar, conscienciar i implicar d’altres per passar a l’acció. Però aquest tipus d’accions poden ser contraproduents, perquè es perceben com un acte vandàlic, una agressió gratuïta, que no sempre és entesa, ni benvinguda, i no genera empatia ni adhesions.

No és una campanya eficaç?

Segurament hi ha un col·lectiu de gent a qui aquest tipus d’accions els semblen adequades, per la radicalitat. Però crec que només convenç els ja convençuts i no transcendeix a la gran majoria, com seria desitjable. Es pot provocar des de la creativitat, ser contundent i fins i tot mostrar malestar i disconformitat sense atacar un patrimoni que se sent com un bé col·lectiu, malgrat que està protegit, i que no pateixi un dany real.

Millor seduir que mostrar-se agressiu.

Els quadres podrien ser un marc conceptual, un escenari, un element inspirador per a qualsevol altre tipus d’acció que els inclogués, sense atacar-los . Utilitzar referents coneguts mundialment pot contribuir a la identificació. Quants mems hem vist, per exemple, amb La Gioconda com a protagonista?

Proposa que l’art sigui un aliat de la causa per salvar el planeta, i no pas un dany col·lateral?

L’ARTivisme, entès com la fusió entre art i activisme, combina l’aproximació artística, basada en el procés estètic, amb l’enfocament instrumental que busca un resultat que és propi de l’activisme. L’art sensibilitza, comunica, ens fa pensar… L’art és política i quan sacseja consciències i genera acció ens trobem en escenaris de transformació de gran potencial. Ho hem vist al llarg de la història i no només associat amb la causa mediambientalista.

Què passa amb l’activisme climàtic que s’ha radicalitzat?

Crec que cal diferenciar entre les mobilitzacions pacífiques i les accions violentes. Per a aquestes últimes no hi ha cap justificació. La violència és enemiga de la democràcia. En canvi, el dret a manifestar-se és part essencial d’un sistema democràtic. La protesta no-violenta és un canal que ha de possibilitar el diàleg, el nou. En l’activisme climàtic també trobem protestes acompanyades d’accions lúdiques i festives. Penso en organitzacions com Extinction Rebellion, Fridays for Future o Ocean Rebellion.

Són efectives les protestes pacífiques? Penso en Femen i els seus nus de cintura cap amunt per l’erradicació del sexisme.

Crec que sí que funcionen. De fet, a partir de mobilitzacions no-violentes, amb gran component artístic, i que gràcies a la dimensió digital assoleixen públics més amplis en poc temps, s’ha aconseguit, per exemple, declarar l’emergència climàtica en desenes de ciutats de tot el món. Les noves demandes ciutadanes formen part de l’agenda política tradicional a partir de l’acció no-violenta i creativa dels moviments socials.

Quines campanyes poden fer els ecologistes per guanyar adeptes a la seva causa?

Crec que la fusió entre l’art, les expressions plàstiques, audiovisuals o culturals i l’activisme serà cada vegada més una constant. Aquestes pràctiques hauran de continuar produint noves accions, creatives, que puguin anar més enllà del que ja s’ha pensat o imaginat. I estic segur que, així, ens continuaran sorprenent i emocionant.

Publicada a: La Vanguardia (22.10.2022)

Enllaços d’interès:
Aileen y Sabine Getty, dos herederas del petróleo enfrentadas por el ataque a ‘Los girasoles’ de Van Gogh (Martín Bianchi. El País, 21.10.2022)
Sopa de tomate en el museo (Joana Bonet. La Vanguardia, 20.10.2022)
Activistas lanzan puré de patatas contra ‘Los almiares’ de Monet en Alemania (La Vanguardia, 23.10.2022)
– Activistas de Just Stop Oil lanzan dos tartas a la figura de cera del rey Carlos III en el museo Madame Tussauds (El País, 24.10.2022)
El arte o la vida (Santiago Alba Rico. El País, 26.10.2022)
Un activista climático pega su cabeza a ‘La joven de la perla’ de Vermeer (La Vanguardia, 27.10.2022)

Otros contenidos

Personalidad

El informe DataReportal, publicado en el 2020 por We Are Social y Hootsuite, destacaba uno de los cambios drásticos que nos trajo la pandemia...

Automatizar la política

El primer ejemplo en la automatización industrial se remonta al 1801 con la patente de un telar automático que revolucionó la industria textil. Desde...

Renovamos nuestro compromiso con el CompolMáster de Blanquerna-URL que codirigimos

El curso 2016-2017 iniciaba la codirección del Máster Universitario de Comunicación Política y Social (CompolMàster) que imparte la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna...

1 Comentario

  1. Tengo el catalán un tanto oxidado, pero algo entiendo. Mira que soy radicalillo, pero estoy de acuerdo en que la sopa de tomate, en todo caso, sería una licencia que solo se podría permitir el autor del cuadro.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.